L'Arç blanc

Quan era petit (encara no fa pas tants anys!), a la ciutat de Vic, arran del Mèder i en direcció a la Guixa, hi havia un munt d’horts que aprofitaven els vorals del riu per cultivar tota mena d’hortalisses. A vegades hi havia riuada i l’aigua s’enduia part de les verdures que els hortolans havien cuidat amb tant d’amor. Jo tenia la sort de conèixer un d’aquells horts perquè els pares de M., veïns dels meus, amb l’ajuda d’una altra persona en cuidaven un des de feia anys. Quan hi anàvem, l’hort se m’apereixia com un món incomprensible i exultant, ple de tresors amagats. En tinc una imatge ben clara d’aquell trosset de terra allargat i curull de vida, pendent avall direcció cap al riu. Llavors la ciutat va créixer i el riu li feia una mica de nosa i en van modificar la fesomia. A la nova cara hi mancaven els horts. Però només els van poder esborrar superficialment, per dins els horts hi han sigut sempre. L’hort va tornar a sortir quan vaig ser més gran i vaig tenir un tros...