Quan era petit (encara no fa pas tants anys!), a la ciutat de Vic, arran del Mèder i en direcció a la Guixa, hi havia un munt d’horts que aprofitaven els vorals del riu per cultivar tota mena d’hortalisses. A vegades hi havia riuada i l’aigua s’enduia part de les verdures que els hortolans havien cuidat amb tant d’amor. Jo tenia la sort de conèixer un d’aquells horts perquè els pares de M., veïns dels meus, amb l’ajuda d’una altra persona en cuidaven un des de feia anys. Quan hi anàvem, l’hort se m’apereixia com un món incomprensible i exultant, ple de tresors amagats. En tinc una imatge ben clara d’aquell trosset de terra allargat i curull de vida, pendent avall direcció cap al riu.

Llavors la ciutat va créixer i el riu li feia una mica de nosa i en van modificar la fesomia. A la nova cara hi mancaven els horts. Però només els van poder esborrar superficialment, per dins els horts hi han sigut sempre.

L’hort va tornar a sortir quan vaig ser més gran i vaig tenir un trosset de parterre en una casa d’estudiants. I després, quan vam anar a viure a pagès amb la meva dona ja embarassada i de cop vam tenir tota la terra que volíem i més i tot.

L’hort hi ha sigut sempre perquè en realitat és una forma de relació amb la natura i el miracle de la vida. La terra, l’aigua, l’aire i finalment el fruit de la vida. I quan mengem, sovint de forma accelerada i inconscient, aquesta relació es fa encara més estreta.

A vegades la passió per la natura i pel menjar de qualitat és tan gran que algunes persones necessiten compartir-ho amb els demés, i en fan un ofici i un estil de vida. Sovint són persones autèntiques, sensibles i respectuoses que volen que les seves verdures siguin d’aquesta manera també, i per això les cultiven sense pesticides ni additius de cap mena, artesanalment, i les cullen en el punt  òptim de maduració. Quan te les menges et menges en realitat l’aire, la terra i la llum del sol on han crescut (i el cant del rossinyol, si és a principis d’estiu, o el gebre de la matinada, si ja ha arribat el fred).

A L’arç blanc aquesta és la verdura que mengem i la que ens agrada compartir amb els demés. Verdura ecològica i de proximitat cultivada amb respecte, saviesa i – sobretot – amb molt d’amor!